Eleccions legislatives franceses de 2024

Eleccions legislatives franceses de 2024
 ← 2022 Modifica el valor a WikidataFrança Modifica el valor a Wikidata
Data30 juny 2024, first stage of the 2024 legislative elections in France (en) Tradueix
7 juliol 2024, second stage of the 2024 legislative elections in France (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata Campanya electoral
Tipuseleccions legislatives franceses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir577 diputat a l'Assemblea Nacional. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Candidat

Les eleccions legislatives franceses de 2024 se celebraren els dies 30 de juny i 7 de juliol de 2024 per tal d'elegir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional durant la XVI legislatura de la Cinquena República.

Antecedents

Emmanuel Macron fou reelegit President de la República Francesa el 24 d'abril de 2022 després d'enfrontar-se a la segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2022 contra Marine Le Pen i obtenint el 58,55 dels vots.[1] El 16 de maig de 2022 Élisabeth Borne va ser nomenada primera ministra de França per part d'Emmanuel Macron, després de la renúncia de Jean Castex.[2] Borne va liderar la coalició centrista Ensemble a les eleccions legislatives franceses de 2022 el juny que van donar lloc a un parlament en el que la coalició governant es va reduir a 251 escons de 346 tot i ser el bloc més gran del Parlament, però 38 per a la majoria absoluta. Incapaç de negociar cap acord amb els partits de l'oposició per formar una administració majoritària estable, Borne va formar oficialment un govern minoritari el juliol de 2022, que va viure tres mocions de censura a l'octubre.[3] L'ascens de Reagrupament Nacional a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 va provocar que el President Macron dissolgués l'Assemblea Nacional convocant eleccions legislatives anticipades.[4]

Sistema electoral

Les eleccions legislatives tenen lloc per un sistema uninominal a dues voltes en circumscripcions uninominals.[5]

És elegit a la primera volta el candidat que obtingui la majoria absoluta dels vots emesos i un nombre de vots almenys igual a una quarta part (25%) dels electors inscrits a la circumscripció. Si cap dels candidats compleix aquestes condicions, s'organitza una segona volta entre els candidats que hagin obtingut un nombre de vots almenys igual a una vuitena part dels inscrits (12,5%); els dos candidats més votats a la primera volta passen a la segona volta per defecte si només un o cap d'ells ha arribat a aquest llindar. A la segona volta, es declara electe el candidat més votat.

El llindar de qualificació basat en un percentatge del total d'empadronats i no dels vots emesos dificulta l'accés a la segona volta quan l'abstenció és elevada. D'altra banda, el sistema permet l'accés a la segona volta a més de dos candidats si diversos d'ells superen el llindar de 12,5 % d'inscrits. Així, els candidats que es presenten a la segona volta poden ser tres, un escenari anomenat «triangular». La segona volta on quatre candidats, anomenats «quadrangular» també són possibles, però molt més rars.[5]

Partits i matisos polítics

Els resultats electorals són publicats a França pel Ministeri de l'Interior, que classifica els partits atribuint-los un matís polític. Aquests últims els decideixen els prefectes, que els atribueixen independentment de la ideologia política declarada pels candidats, que pot ser la d'un partit o un candidat independent.[6]

L'any 2022, només a les coalicions Junts (coalició francesa) (ENS) i Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), així com el Partit Radical d'Esquerra (RDG), la Unió dels Demòcrates i Independents (UDI), Els Republicans (LR), el Reagrupament Nacional (RN) i Reconquesta (REC) se'ls assignaren matisos específics.[7][8][9]

A totes les altres parts se'ls assigna un o un altre dels matisos següents : DXG (diversos d'extrema esquerra), DVG (diversos d'esquerra), ECO (ecologista), REG (diversos d'extrema dreta), DVC (diversos de centre), DVD (diversos de dretes), DSV (dreta sobiranista) i DXD (diversos d'extrema dreta). Per tant, partits com Debout la France o Lluita Obrera no tenen els seus propis matisos, i els seus resultats nacionals no són publicats per separat pel ministeri, perquè es barregen amb altres partits (respectivament en els matisos DSV i DXG).[10][11]

Referències

  1. López, Marta. «Macron supera l’ultra Le Pen i allunya el malson d’Europa». Regió 7, 24-04-2022. [Consulta: 13 juny 2024].
  2. «Macron nomena Elisabeth Borne primera ministra francesa». Vilaweb, 16-05-2022 [Consulta: 17 maig 2022].
  3. Riera Guitart, Quim. «El govern francès salva dues mocions de censura però evidencia la seva debilitat». El Nacional, 24-10-2022. [Consulta: 29 juny 2024].
  4. «Macron convoca legislatives a França després de la victòria de Le Pen a les europees». Nació, 09-06-2024. [Consulta: 10 juny 2024].
  5. 5,0 5,1 Loic Farge. «Élections législatives 2022 : dates, partis, candidats, sondages». Vie pratique. [Consulta: 20 maig 2022].
  6. «Législatives 2022 : une circulaire pour l'attribution des nuances politiques aux candidats». vie-publique.fr. [Consulta: 17 maig 2022].
  7. «Circulaire du 13 mai 2022 relative à l'attribution des nuances aux candidats aux élections législatives de 2022». www.legifrance.gouv.fr, 13-05-2022. [Consulta: 17 maig 2022].
  8. «Addentum à la circulaire du 13 mai 2022 relative à l'attribution des nuances aux candidats aux élections législatives de 2022». www.legifrance.gouv.fr, 08-06-2022. [Consulta: 9 juny 2022].
  9. «Nuances de Candidats».
  10. «Législatives 2022 : DVD, DSV, REG... que signifient les nuances politiques attribuées aux candidats ?». www.rtl.fr. [Consulta: 17 maig 2022].
  11. «Comment « Le Monde » attribue les nuances politiques aux candidats pour les législatives 2022». Le Monde.fr. Le Monde. [Consulta: 1r juny 2022].
  • Vegeu aquesta plantilla
Eleccions presidencials
1848
1873  • 1879  • 1885  • 1887  • 1894  • 1895  • 1899  • 1906  • 1913  • gener 1920  • set. 1920  • 1924  • 1931  • 1932  • 1939
1947  • 1953
1958  • 1965  • 1969  • 1974  • 1981  • 1988  • 1995  • 2002  • 2007  • 2012  • 2017  • 2022
Eleccions legislatives
1791  • 1792 • 1795 • 1797 • 1798 • 1799 • 1815 • 1816 • 1817 • 1819 • 1820 • 1824  • 1827 • 1830 • 1831 • 1834 • 1837 • 1839 • 1842 • 1846 • 1848 • 1849 • 1852 • 1857 • 1863 • 1869  • 1871 • 1876 • 1877  • 1881 • 1885 • 1889  • 1893 • 1898  • 1902 • 1906  • 1910  • 1914  • 1919  • 1924  • 1928 • 1932  • 1936  • 1945  • 1946 (juny)  • 1946 (nov)  • 1951  • 1956  • 1958  • 1962  • 1967  • 1968  • 1973  • 1978  • 1981  • 1986  • 1988  • 1993  • 1997  • 2002  • 2007  • 2012  • 2017  • 2022  • 2024
Eleccions regionals
1986 • 1992 • 1998 • 2004 • 2010 • 2015 • 2021
Eleccions cantonals
1961 • 1964 • 1967 • 1970 • 1973 • 1976 • 1979 • 1982 ·1985 • 1988 • 1992 • 1994 • 1998 ·2001 • 2004 • 2008 • 2011 • 2015 • 2021
Eleccions europees
1979  • 1984  • 1989  • 1994  • 1999  • 2004  • 2009  • 2014  • 2019
Vegeu també: Eleccions a Polinèsia Francesa