La foca del Baikal (Pusa sibirica) és una espècie de foca endèmica del llac Baikal a Sibèria. Com la foca del Caspi, està relacionada amb la foca anellada de l'Àrtic. La foca del Baikal és la més petita de les foques veritables, i amb l'excepció de la subpoblació de les foques que viuen a la Badia de Hudson al Quebec, són les úniques espècies de pinnípedes que viuen en aigües dolces.[1]
És un misteri com van arribar al llac Baikal aquestes foques, ja que estan a centenars de quilòmetres del mar. Potser hi va haver un passatge d'aigua que, en algun moment, connectava el llac amb l'oceà Àrtic.
S'estima que hi unes 60.000 foques del Baikal i actualment la seva caça està prohibida.
Mesures
Pes: 70 kg de mitjana, 150 kg màxim
Llargada: 1,3 m de mitjana
Alimentació: principalment el peix golomyanka (Comophorus baikalensis) i gòbids
Cadells: normalment un, de vegades dos
Temps de capbussament: normalment entre 20 i 25 minuts (de 45 a 60 minuts màxim)
Reproducció
Les femelles arriben a la maduresa sexual entre els 3 i els 6 anys i els mascles entre els 4 i els 7 anys. El dimorfisme sexual no és gaire accentuat. S'aparellen dins l'aigua. Són lleugerament polígams i lleugerament territorials. Els cadells són alletats durant dos mesos i mig, gairebé el doble de temps que les altres foques del món. Poden viure fins a 50 anys que també és més que les altres foques.
Bibliografia
Peter Saundry. 2010. Baikal seal. Encyclopedia of Earth. topic editor: C. Michael Hogan; ed. in-chief: Cutler J. Cleveland. Washington, DC (Accessed May 21, 2010)
Earth Island Institute. "The Lake Baikal Seal: Already Endangered" (on-line), Baikal Watch. (Accessed March 6, 2004; archive.org link added August 25, 2010.)
Referències
↑Randall R. Reeves, Brent S. Stewart, Phillip J. clapham, James A. Powell, "National Audubon Society Guide to the Marine Mammals of the World", Alfred A. Knopf publishing, New York, 2002
Enllaços externs
Harrold, A. 2002. "Phoca Sibirica" (on-line), Animal Diversity Web. (Accessed August 27, 2007.)
Espècies vivents de carnívors
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)