Giacomo Panizza

Infotaula de personaGiacomo Panizza
Biografia
Naixement27 març 1803 Modifica el valor a Wikidata
Castellazzo Bormida (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1860 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsVincenzo Lavigna i Benedetto Carulli Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCarlo Guasco Modifica el valor a Wikidata

Giacomo Panizza (Castellazzo Bormida i Castellazzo Bormida, 27 de març de 1803 - Milà, 1 de maig de 1860) fou un compositor italià.

Biografia

Nascut en una família benestant, va aprendre els principi de la literatura sota la direcció del seu pare Francesco, continuant els seus estudis al col·legi d'Alexandria, on es va aplicar a l'estudi de la filosofia. Des de petit havia nodrit una forta propensió a la música. Als quinze anys va començar a estudiar piano amb l'organista de San Martino. Després va estudiar contrapunt amb el mestre de capella de la catedral d'Alessandria, que va convèncer el seu pare perquè l'enviés a Milà per continuar els seus estudis. Es va traslladar a Milà el 1823, sense poder matricular-se al Conservatori, l'any següent va començar a prendre classes del mestre Vincenzo Lavigna, mestre concertador del Teatro alla Scala. Des de 1827 va ser substitut honorari del mateix Lavigna i va entrar en vigor a partir de 1832.

El 1848 va ser contractat com a concertino del teatre Covent Garden de Londres. L'any 1857 va començar a patir una malaltia cardíaca que limitava molt la seva activitat com a director. Compromès amb el Teatre Regio de Torí l'any 1859 se suposava que representaria Otel·lo de Rossini, però se'l va impedir per la malaltia que, pocs mesos després del seu retorn a Milà, l'hauria portat a la tomba.[1] Va ser professor de cant i compositor d'algunes òperes; també va musicar nombrosos ballets per a La Scala.

Entre els seus alumnes va tenir entre d'altres a Carlo Guasco.[2]

Treballs[3]
  • Sono eglino maritati, òpera (1827)
  • La collerica, òpera (1831)
  • Gianni di calais, òpera (1834)
  • Els xarlatans, òpera (1840)
  • La Rosiera, ballet
  • Merope, ballet
  • Faust, ballet
  • Palmina, ballet
  • Nana Saib.

Referències

  1. G. Masutto, I maestri di musica italiani del XIX secolo, Venezia, 1884, pp. 130-131
  2. Carlo Guasco, in Dizionario biografico degli italiani, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.
  3. Enciclopèdia Espasa vol. 41, pàg. 797, (ISBN 84-239-4541-3)

Bibliografia

  • G. Masutto, I maestri di musica italiani del XIX secolo, Venezia, 1884, pp. 130–131.

Enllaços externs

  • (anglès)[1] a a clarinet.demon.co.uk, Lazarus Edition. URL consultat el 23/11/2010 (arxivat des de l'URL original el 4 de març de 2016).
Registres d'autoritat
Bases d'informació