José Royo Salvador
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1821 València |
| Mort | 1910 (88/89 anys) Llombai |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 5 de maig de 1871 – 28 de juny de 1872 | |
José Fernando Hernández Socarrás → | |
| Circumscripció | Morella |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
José Royo Salvador (València, 30 de juliol de 1821 - Llombai, 1910) fou un polític valencià.
Els seus pares eren llauradors i el seu pare, Mariano Royo Aznar, es va establir a València i va assolir una bona fortuna amb una fàbrica de rajoles a Manises, un magatzem de ploms i el comerç de farines i grans.
Estudià dret a la Universitat de València i treballà com a dipositari de l'ajuntament de València de 1865 a 1869, càrrec que heretà del seu pare i del que fou desposseït en no voler jurar la nova Constitució Espanyola de 1869. Aleshores es posà de part dels carlins, i amb el seu partit fou elegit diputat per Morella a les eleccions generals espanyoles de 1871 i abril de 1872. No arribà a ocupar els escons a causa del fet que es va exiliar a Pau a causa de la defensa de l'estratègia insurreccional carlina. A l'exili fou secretari particular del pretendent Carles VII i quan tornà a València es posà de part de Cándido Nocedal i la seva escissió (Partit Integrista), de la qual fou el principal cap al País Valencià fins a la seva mort. El 1890 fou nomenat president de l'Associació de Catòlics de València.
Obres
- Las veladas de Benicasim
Enllaços externs
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.488. ISBN 9788495484802.
