Làmia (ciutat)

Plantilla:Infotaula geografia políticaLàmia
Λαμία (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 38° 53′ 50″ N, 22° 25′ 52″ E / 38.8972°N,22.4311°E / 38.8972; 22.4311
EstatGrècia

Administració descentralitzadaadministració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central

RegióGrècia Central

PrefecturaFtiòtida

MunicipiMunicipi de Lamia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Municipi de Lamia
Grècia Central Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població47.529 (2021) Modifica el valor a Wikidata (114,94 hab./km²)
Geografia
Superfície413,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud67 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
14 abril 1821Siege of Mpeki (en) Tradueix
322 aCSiege of Lamia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal35100 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic22310 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Chioggia
Rzeszów
Pafos Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblamia.gr Modifica el valor a Wikidata

Làmia (grec: Λαμία; a l'edat mitjana anomenada Zituni, grec: Zητούνι; en català medieval el Citó) és una ciutat de la Grècia Central que fa part de la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana vora el golf Malíac, la desembocadura del riu Esperqueu. La ciutat supera els 60.000 habitants, mentre que el municipi ronda els 75.000.

Història

Làmia era famosa per la guerra entre els atenesos i els grecs confederats contra Antípatre l'any 323 aC. Antípatre va ser inicialment derrotat i es va refugiar a la ciutat, on els grecs el van assetjar, durant la guerra coneguda com a guerra de Làmia. Antípatre va rebre socors de Cràter i es va poder retirar al nord, i després va derrotar els aliats a la batalla de Crannó el 322 aC.[1]

L'any 208 aC, Filip V de Macedònia, fill de Demetri II, va derrotar els etolis prop de Làmia. El 192 aC Làmia es va sotmetre voluntàriament a Antíoc III el gran i l'any següent (191 aC) la va assetjar Filip V de Macedònia i els romans, que actuaven conjuntament. Segons Titus Livi, el setge era complicat perquè la roca de la rodalia ajudava a la defensa i els assetjadors no la podien penetrar, però finalment els romans la van ocupar l'any 190 aC.[1]

Encara existia al segle vi, quan les murades foren reconstruïdes per Justinià el Gran; llavors la ciutat era anomenada Zitúnion (grec antic: Ζητοῦνιον; pronúncia moderna: Zituni). Segles més tard va formar part del Ducat de Neopàtria (a partir de 1319), i es va mantenir en mans catalanes fins a l'any 1393; en català fou coneguda com el Citó.[2] El seu castell és un dels testimonis de la presència catalana a Grècia.[3]

Amb la incorporació de Zituni al regne de Grècia i el 1832, l'estat imposà la recuperació del nom antic com a topònim oficial, Làmia. Al turó on s'alça la ciutat es conserven restes de la fortificació i algunes restes de la ciutat.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Smith, William (ed.). «Lamia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 novembre 2022].
  2. «Marul·la de Verona». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 maig 2022].
  3. Ayensa, Eusebi.. Els catalans a Grècia: castells i torres a la terra dels Déus. ISBN 9788415711636. 

Enllaços externs

  • Lloc web oficial de l'Ajuntament de Làmia (grec)
  • Vegeu aquesta plantilla
Àrea: 15.549 km²  · Població: 547.390 (2001)  · Capital: Làmia
Unitat perifèrica de Beòcia
Perifèria de Grècia Central
Unitat perifèrica d'Eubea
Unitat perifèrica d'Evritania
Unitat perifèrica de Fòcida
  • Delfos
  • Dorida
Unitat perifèrica de Ftiòtida
  • Amfíklia-Elàtia
  • Domokós
  • Làmia
  • Lokroí
  • Makrakomi
  • Molos-Hàgios Konstandinos
  • Stilida
Governador regional: Kléarkhos Pergandàs  · Web: www.stereahellas.gr
Registres d'autoritat
Bases d'informació