Leo Königsberger
 (1886)  | |
| Nom original | (de) Leo Koenigsberger |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 octubre 1837 Poznań (Polònia) |
| Mort | 15 desembre 1921 (84 anys) Heidelberg |
| Sepultura | Cementiri Bergfriedhof (Heidelberg) 49° 23′ 44″ N, 8° 41′ 34″ E / 49.395685°N,8.692724°E / 49.395685; 8.692724 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Berlín |
| Tesi acadèmica | De motu puncti versus duo fixa centra attracti (1860) |
| Director de tesi | Karl Weierstrass i Ernst Kummer |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Lloc de treball | Heidelberg |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Greifswald Universitat de Heidelberg |
| Membre de | Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre ordinari) (1909–) Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Prussiana de les Ciències |
| Alumnes | Sófia Kovalévskaia |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ernst Blaschke Edmund Husserl Jacob Horn Gyula Kőnig Georg Pick Alfred Pringsheim Mór Réthy |
| Família | |
| Cònjuge | Sophie Beral-Kappel |
| Fills | Johann Koenigsberger |
| Pares | Jakob Löb Königsberger i Henriette Kantorowicz |
 | |
Leo Königsberger (1837-1921) va ser un matemàtic alemany, que va difondre i ampliar els fonaments riemannians de la teoria de funcions.
Vida i Obra
Fill d'un ric comerciant jueu, Königsberger va començar a estudiar matemàtiques i física a la universitat de Berlín el 1857.[1] A la seva ciutat natal, Poznań, havia fet amistat amb Lazarus Fuchs, que havia fet de tutor a casa dels seus pares,[2] i amb qui es va retrobar a Berlín.
El 1860 va obtenir el seu doctorat i, després de donar classes durant tres anys a l'Escola del Cos de Cadets de Berlín, va ser nomenat professor de la universitat de Greifswald. El 1869 va passar a la universitat de Heidelberg, el 1875 a la Escola Tècnica de Dresde i el 1877 a la universitat de Viena. El 1884 va retornar a la universitat de Heidelberg on va romandre fins a la seva jubilació. Malgrat tots els canvis va estar a la universitat de Heidelberg durant 36 anys.[2]
La seva obra matemàtica està influenciada per Weierstrass però tractant-la des d'un punt de vista riemannià, com es pot comprovar en els seus llibres de text més importants sobre funcions el·líptiques i sobre integrals hiperel·líptiques: Vorlesungen über die Theorie der elliptischen Functionen (1874) i Vorlesungen über die Theorie der hyperelliptischen Integrale (1878).[1]
També és conegut per haver escrit una extensa biografia de Hermann von Helmholtz (1902) que havia estat col·lega seu a Heidelberg. Cap al final de la seva vida va escriure una autobiografia: Mein Leben.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Burau, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
- ↑ 2,0 2,1 Chang, 2011, p. 64.
Bibliografia
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en (anglès)). World Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leo Königsberger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Burau, Werner. «Königsberger, Leo». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juny 2017].
