Madaniyya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | tariqa  |
Madaniyya és una branca de la confraria sufí xadhiliyya que prengué el seu nom d'al-Madaní (Muhammad ibn Hasan ibn Hamza Zafir al-Madabi, 1780-1847).[1] Es va separar de la tariqa xadhiliyya vers 1842-1845 i va tenir com a successor al seu fill Muhammad ibn Muhammad (1829-1903) que la va difondre a Tripolitana, Fezzan, Tunísia i Egipte. Va tenir el suport otomà per evitar l'expansió dels sanusiyya. A la seva mort el seu germà Hamza, que havia dirigit l'agitació contra els francesos a Tunísia, el va voler succeir però el sultà va imposar al fill Ibrahim ibn Muhammad; es van formar diverses branques a Egipte i les de Tunísia i Algèria s'independitzaren i finalment Ibrahim va perdre el control de les zawiyes de Tripolitana i Cirenaica davant els italians (1912), encara que després el seu germà Muhammad ibn Muhammad az-Zafir († 1917) en fou reconegut cap. Ibrahim només va restar cap de les branques d'Istanbul i Hijaz. Progressivament, va perdre influència i les zawiyes van anar disminuint, i a Tripolitana el 1925 només quedaven 7 i totes a Mitsurata. Avui dia subsisteix a Egipte encara dirigida per un descendent del fundador.[2]
Referències
- ↑ Enciclopèdia de l'Islam, 1986, volum V, pàgs 952-953
- ↑ Hanif, N. Biographical Encyclopaedia of Sufis (en anglès). Sarup & Sons, 2002, p. 258. ISBN 8176252662.
Sufisme | ||
|---|---|---|
| Conceptes | tahqiq (experiència mística) • irfan (gnosi) • malamiyya (espiritualitat) • ixq (amor diví) • baqa (permanència) • kaixf (desvetllament) • ilham (inspiració) • fanà (anihilació) • qurba (proximitat de Déu) • walaya (santedat) • sirr (secret de l'esperit) • nafs (ànima) • nur (essència) • qutb (‘eix’) • Hu (‘Ell’, Déu) |  |
| Pràctiques | zuhd (ascetisme) • khalwa (seclusió) • muràqaba (meditació) • samà (escoltar) • dhikr (recitació) • mahabba (camí de l'amor) • mujàhada (esforç) • muhas (introspecció) • dhawq (percepcions de l'ànima) • baya (respecte) • ubbad (pregària) • ikhlàs (sinceritat) • hadhra (celebració sufí) • morabit (adoració dels sants) | |
| Confraries | akhis · alevis · ammariyya · aixrafiyya · bayramiyya · bayyumiyya · hansaliyya · haririyya · hazmiriyyun · hurufiyya (nuktawiyya · kizilbaix · bektashiyya) · issawa · karramiyya · khalwatiyya (marwaniyya · sunbuliyya · şabaniye · xadhiliyya (madaniyya · nasiriyya) · xamsiyya · usxakiyya) · khatmiyya · mawlawiyya · muridiyya · naqxbandiyya (xattariyya) · nimat Allahiyya · parsaiyya · qadiriyya · qalandarí · rahmaniyya · rifaiyya · salihiyya · sanusiyya · suhrawardiyya · tijaniyya · wazzaniyya · xarkawa · yasawiyya · ziyaniyya | |
| Sufís destacables | Primerencs: Hàssan al-Basrí • Dhu-n-Nun al-Misrí • Ràbia al-Adawiyya • Abu-Yazid al-Bistamí • al-Muhassibí • Junayd al-Bagdadí • Sahl at-Tustarí • Abu-Tàlib al-Makkí • hí • al-Hal·laj • an-Niffarí Formadors: as-Sarraj • Abd-ar-Rahman as-Sulamí • Abu-Nuaym al-Isfahaní • al-Quxayrí • al-Hujwirí• Abd-Al·lah al-Ansarí • al-Ghazalí • Abd-al-Qàdir al-Jilaní • Àhmad ar-Rifaí • Xihab-ad-Din as-Suhrawardí • Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr • Abd-al-Khàliq Ghujduwaní • Najm-ad-Din Kubra • Baha-ad-Din Walad • Muhyi-d-Din aix-Xistí • Ibn al-Arif • Abu-Màdyan • Ibn Sabín • aix-Xuixtarí • Attar • Ibn Arabí | |
| Altres nocions | ||
