Paul Dubreil

Infotaula de personaPaul Dubreil

Paul Dubreil el 1954 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1904 Modifica el valor a Wikidata
Le Mans (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1994 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Soisy-sur-École (França) Modifica el valor a Wikidata
President Société Mathématique de France
1958 – 1958
← André Marchaud – André Lichnerowicz → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Hamburg (1929–1930)
École Normale Supérieure (1923–1926)
Lycée Saint-Louis (1921–1923)
Universitat de París - doctor (–1930)
Lycée Montesquieu (–1921) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaRecherches sur la valeur des exposants des composants primaires des idéaux de polynômes  (1930 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiCharles Émile Picard Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París (1946–1975)
Universitat de Nancy (1933–1946)
Universitat de Lilla (1931–1933) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralDov Tamari, Gérard Lallement i Léonce Lesieur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie-Louise Dubreil-Jacotin Modifica el valor a Wikidata
ParesLéon-René Dubreil
Premis
  • (1955)  Oficial de la Legió d'Honor
  • (1952)  Grand prix des sciences mathématiques
  • (1942)  Premi Francoeur Modifica el valor a Wikidata

Paul Dubreil (Le Mans, 1 de març de 1904 - Soisy-sur-École, 9 de març de 1994) va ser un matemàtic francès.

El seu pare era professor del lycée de Le Mans, on ell va cursar els estudis secundaris. Després de preparar l'ingrés a les grandes écoles al Lycée Saint-Louis de París, va ingressar el 1923 a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1926.[1] Va ser professor de la pròpia École Normale fins al 1929, any en el qual va obtenir una beca Rockefeller que li va permetre estudiar a Alemanya (amb Emil Artin i Emmy Noether)[2] i a Roma.[3] En tornar d'aquest viatge d'estudis, va ser professor de les universitats de Lilla (1931-1933) i de Nancy (1933-1946) fins que el 1946 es va incorporar a la universitat de París en la qual va substituir Albert Châtelet en la càtedra d'aritmètica i teoria de nombres, a la seva defunció el 1954.[4] A la universitat va fundar el 1947 els seminaris Dubreil,[5] que va dirigir primer amb Châtelet, després amb Pisot i, finalment, amb Malliavin.[6] La seva esposa va ser la també reconeguda matemàtica Marie-Louise Dubreil-Jacotin.

Dubreil va ser un dels introductors a França de la teoria d'ideals.[7] També va ser un estudiós dels semigrups, introduint moltes de les seves propietats.[8] Va publicar dos influents llibres: Leçons d'algèbre moderne (an coautoria amb la seva esposa, 1961) i Contribution à la théorie des demi-groupes (1941). També va publicar més d'una cinquantena d'articles científics sobre teoria de nombres i temes connexos.[9]

Referències

  1. ↑ Lallement, 1995, p. 2.
  2. ↑ Dubreil, 1983, p. 61-68.
  3. ↑ Dubreil, 1983, p. 68-71.
  4. ↑ Lallement, 1995, p. 3.
  5. ↑ Châtelet, 1961, p. 1 i ss..
  6. ↑ Goldstein, 2009, p. 164.
  7. ↑ Goldstein, 2009, p. 144 i 155.
  8. ↑ Schein, 1995, p. 171 i ss.
  9. ↑ Lallement, 1995, p. 4-7.

Bibliografia

  • Châtelet, Albert. Seminaire Albert Chatelet Et Paul Dubreil 1re Annee: 1947 (en francès). Secretariat Mathematique, 1961. 
  • Dubreil, Paul «Souvenirs d'un boursier Rockefeller 1929-1931» (en francès). Cahiers du séminaire d'histoire des mathématiques, Vol. 4, 1983, pàg. 61-73. ISSN: 0767-7421.
  • Goldstein, Catherine «La théorie des nombres en France dans l'entre-deux-guerres : De quelques effets de la première guerre mondiale» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 62, Num. 1, 2009, pàg. 143-175. DOI: 10.3917/rhs.621.0143. ISSN: 0151-4105.
  • Lallement, Gerard J. «Paul Dubreil (1904–1994) in memoriam» (en anglès). Semigroup Forum, Vol. 50, Num. 1, 1995, pàg. 1-7. DOI: 10.1007/BF02573501. ISSN: 0037-1912.
  • Schein, B.M. «Semigroups of cosets of semigroups: variations on a Dubreil theme» (en anglès). Collectanea Mathematica, Vol. 46, Num. 1, 1995, pàg. 171-182. ISSN: 0010-0757.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Dubreil
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Dubreil» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Macho, M. «Paul Dubreil (1904-1994)». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2014. [Consulta: 29 agost 2021]. (castellà)
  • Béoutis, Didier. «Léon Dubreil, sa fille Marie-Rose Mélisson, st son fils Paul Dubreil : une famille qui a marqué le Lycée Du Mans… et aussi l'université française». Association amicale des anciens élèves du lycée Montesquieu, 2012. [Consulta: 29 agost 2021]. (francès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació