Roma ore 11

Roma ore 11

Fitxa
Direcció	Giuseppe De Santis
Protagonistes	Lucia Bosè Carla Del Poggio Maria Grazia Francia Lea Padovani Delia Scala Elena Varzi Raf Vallone Massimo Girotti Paolo Stoppa Armando Francioli Paola Borboni Irene Galter Eva Vanicek Checco Durante Alberto Farnese Fausto Guerzoni Pietro Tordi Henri Vilbert Marco Vicario Michele Riccardini Hélène Vallier
Producció	Paul Graetz
Guió	Corrado Alvaro, Cesare Zavattini, Giuseppe De Santis, Gianni Puccini i Rodolfo Sonego
Música	Mario Nascimbene
Fotografia	Otello Martelli
Productora	Titanus
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1952
Durada	105 min
Idioma original	italià
Rodatge	Roma
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Roma

Roma ore 11 és una pel·lícula italiana del 1952 dirigida per Giuseppe De Santis.

La pel·lícula, distribuïda a les sales italianes a partir de l'1 de març de 1952, es troba entre les obres més representatives del neorealisme i es basa en una notícia que va tenir lloc a Roma l'any 1951.^[1] A la pel·lícula també van participar tres noies implicades en la tragèdia. El mateix any el director Augusto Genina va fer una pel·lícula titulada Tre storie proibite, inspirada en el mateix incident.^[2]

Trama

Arran d'un anunci de feina publicat en un diari, dues-centes noies es presenten a una adreça de Via Savoia a Roma per aconseguir una feina com a mecanògrafa en un despatx de comptable. En una Itàlia exasperada per l'atur en general, però encara més per la impossibilitat per a les dones de trobar feina, les joves més dispars responen a l'anunci: nobles empobrits, dones amb marits a l'atur, dones embarassades solteres, prostitutes que intenten canviar les seves vides, filles de benestants la jubilació dels quals no és suficient per sobreviure.

Amuntegats als trams d'escales de l'edifici, intercanvien impressions i esmenten les seves vides, sovint fetes de misèria i expedients per sortir-se'n. Una furiosa discussió sobre la prioritat en la línia transforma l'espera en tragèdia: la barana cedeix, destruint els esglaons un a un i fent caure les dones, algunes de les quals estan greument ferides; una de les noies més joves, Cornelia Riva,^[3] morirà com a conseqüència de les ferides.

Les noies ferides són traslladades a l'hospital, on fan un amarg descobriment: els metges exigeixen el pagament de la quota diària de 2.300 lires. Moltes d'elles es veuen obligades a tornar a casa perquè no poden pagar.^[4]

Repartiment

• Lucia Bosè: Simona
• Carla Del Poggio: Luciana Renzoni
• Maria Grazia Francia: Cornelia Riva
• Lea Padovani: Caterina, la prostituta
• Delia Scala: Angelina, la domèstica
• Elena Varzi: Adriana
• Raf Vallone: Carlo
• Massimo Girotti: Nando, marit de Luciana
• Irene Galter: Clara
• Paolo Stoppa: pare di Clara
• Armando Francioli: Romoletto
• Paola Borboni: Matilde
• Eva Vanicek: Gianna
• Checco Durante: pare d'Adriana
• Alberto Farnese: Augusto
• Maria Pia Trepaoli: noia de Viterbo amb maleta
• Marco Vicario: mariner Antonio Bertini
• Anna Maria Zijno: Noia sense barret al bar amb Adriana.^[5]

Producció

La pel·lícula està ambientada a Roma al Largo Circense 37, mentre que en realitat l'esfondrament va tenir lloc a Via Savoia 31, al barri del Salario, el 15 de gener de 1951. La plaça amb l'edifici va ser totalment reconstruït a l'estudi pel famós escenògraf francès Léon Barsacq.^[6]

La banda sonora inclou algunes cançons interpretades amb el Theremin.

Agraïments

• 1952 – Nastro d'argento
  • Millor banda sonora

Notes

Enllaços externs

• Roma ore 11 a YouTube