Soft On Demand

Infotaula d'organitzacióSoft On Demand
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusnegoci
empresa Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicakabushiki gaisha Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciónovembre 1995
FundadorGanari Takahashi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixcinema pornogràfic Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Filial
SOD Create (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc websod.co.jp Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0097320 Twitter (X): SOFT_ON_DEMAND Youtube: UCWTv_HSFmceRzDVb6p4U7kw Modifica el valor a Wikidata

Soft On Demand (SOD) és una productora japonesa de cinema pornogràfic amb seu a Tòquio. Va ser fundada el 1995 i és una de les principals productores del país nipó, llençant al mercat centenars de títols anualment. És una productora coneguda per la seua manera peculiar de fer pornografia i un afany experimentador.[1] Ha produït obres no pornogràfiques com sèries d'anime de públic general.[2]

Exigeix a tots els seus treballadors que demanen permís als seus pares perquè creuen a l'empresa que si poden parlar amb els seus familiars de manera oberta, poden parlar amb la resta dels treballadors amb més facilitat. Malgrat el seu nom, es dedica a produir pornografia dura.[1]

Entre 2008 i 2010 la companyia va ser la que més venia malgrat experimentar vendes fluixes.[3]

El 2009, el conseller delegat va decidir que, davant els problemes recents econòmics provocats per l'accés gratuït i fàcil a la pornografia, Makino Eri, una directora de cinema, s'encarregara d'una línia de pornografia orientat a públic femení amb un pressupost de 5 milions de yens. Aquesta línia s'anomenà Silk Lab. Makino reuní a totes les treballadores de SOD possibles per a parlar dels problemes que trobaven amb la pornografia.[1] També va ser una investigació a dos sex-shops orientats a dones.[4]

Es publicaren dos pel·lícules en DVD, Body Talk Lesson i Faindā no Mukō ni Kimi ga Ita, que foren un èxit. Poc després, la revista de moda anan demanà a Silk Lab que produïra un curtmetratge eròtic.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Hambleton, 2015, p. 429.
  2. Macdonald, Christopher «Ajisai no Uta OAV». Anime News Network, 15-07-2004 [Consulta: 1r agost 2019].
  3. Bull, Brett «AV stars out to play despite hard times». Japan Times, 26-02-2012 [Consulta: 1r agost 2019]. Arxivat 2019-08-01 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 Hambleton, 2015, p. 430.

Bibliografia

  • Hambleton, Alexandra «When women watch: the subversive potential of female-friendly pornography in Japan». Porn Studies, 3, 4, 2015, pàg. 427–442. DOI: 10.1080/23268743.2015.1065203.
  • Vegeu aquesta plantilla
Cinema eròtic japonès
Films
  • Llista de pel·lícules d’explotació sexual japoneses
  • Llista de pel·lícules Nikkatsu Roman Porno
Estudisde
vídeo per adults
  • Alice Japan
  • Athena Eizou
  • Atlas21
  • Attackers
  • CineMagic
  • Company Matsuo
  • Cross
  • Crystal-Eizou
  • DAS
  • Dogma
  • Glory Quest
  • Hokuto Corporation
  • Hot Entertainment
  • IdeaPocket
  • Japan Home Video
  • KMP
  • Kuki
  • Madonna
  • Max-A
  • Maxing
  • Media Station
  • Million Film
  • Moodyz
  • Real Works
  • S1 No. 1 Style
  • Shuttle Japan
  • Soft On Demand
  • TMA
  • Try-Heart Corporation
  • V&R Planning
  • Waap Entertainment
  • Wanz Factory
  • h.m.p.
Productores Pink
  • Nikkatsu
  • OP Eiga
  • Toei Company
Premis
  • Adult Broadcasting Awards
  • Japanese Adult Video Awards
  • Pink Grand Prix
  • Pinky Ribbon Awards
Articles relacionats
  • Llista de videojocs eròtics japonesos
  • Llista de models japonesos