Baruch Minke

Infotaula de personaBaruch Minke
Biografia
Naixement1940 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Tel-Aviv Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Hebrea de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPeter Hillman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGenètica i fisiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógenetista, bioquímic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Hebrea de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Premis

Baruch Minke (Tel Aviv, Israel) és un bioquímic i genetista israelià. Va descobrir els canals iònics TRP,[1] implicats en les sensacions sensorials i del dolor.

Biografia

Va néixer a la ciutat de Tel Aviv (Israel) i es doctorà en biofísica per la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1973. Ha impartit docència en diferents universitats, com ara la Universitat Johns Hopkins, la Universitat de Califòrnia a San Diego o la Universitat Nacional d'Austràlia. Ha treballat en diferents centres de recerca com l'Institut Max Planck (Alemanya) o l'Hospital Cantonal de Ginebra (Suïssa). Des de 1987 és professor de fisiologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem.

És membre de diferents institucions, com ara l'Organització Internacional d'Investigació Cerebral (IBRO) o l'Associació Israeliana per Investigació Visual. Pertany a diversos consells de redacció de revistes científiques.

Recerca científica

Baruch Minke va descobrir uns nous canals iònics mentre investigava amb la mosca de la fruita, canals que va denominar TRP. Aquests canals són una ruta comuna senyalitzada per a nombrosos sistemes sensorials, inclosos els nociceptors. Els canals TRP estan implicats en la percepció del dolor, la termosensació, la mecanosensació, la fotorrecepció, la percepció de feromones, la percepció del gust, la percepció de components acres, l'homeòstasi de Ca2 + i Mg2, la regulació del to del múscul llis i de la tensió arterial, la funció lisosomes, la regulació cardiovascular i el control del creixement i de la proliferació cel·lular.

El 2010 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica al costat de David Julius i Linda Watkins.

Referències

  1. The history of the Drosophila TRP channel: The birth of a new channel superfamily (anglès) a PubMed Central

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Premi d'Investigació i Ciència 2010
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació