Hamilton Othanel Smith

Infotaula de personaHamilton Othanel Smith

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1931 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley - biologia (1950–1952)
University Laboratory High School (en) Tradueix
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins - doctor en medicina (–1956)
Universitat Johns Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMicrobiologia i biologia molecular Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiotecnòleg, biòleg, bioquímic, microbiòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Johns Hopkins
Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Hamilton Othanel Smith (Nova York, EUA, 23 d'agost de 1931) és un microbiòleg i genetista nord-americà guardonat el 1978 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel seu descobriment dels enzims de restricció.

Biografia

Després d'estudiar matemàtiques a les universitats d'Illinois i Berkeley el 1952, decidí ingressar a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore per estudiar medicina, on es llicencià el 1956.

Les seves recerques mèdiques giren, fonamentalment, al voltant de la investigació en biologia molecular, treballant inicialment a la Universitat Johns Hopkins, en el departament de Microbiologia, juntament amb Daniel Nathans. El 1975 decidí traslladar-se a treballar al laboratori de biologia molecular de la Universitat Politècnica de Zuric, i allà arribà a confirmar les teories de Werner Arber al descobrir un enzim de restricció produït pel bacteri Haemophilus influenzae. Per aquest descobriment fou guardonat el 1978 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia juntament amb Daniel Nathans i Werner Arber.[1]

Posteriorment esdevingué un dels principals investigadors en genòmica, quan el 1995 ell i el seu equip de l'The Institute for Genomic Research (Institut de Recerca Genòmica) van arribar a completar la primera seqüència del genoma del bacteri Haemophilus influenzae. Aquesta bacteri fou la mateixa en la qual Smith descobrí els enzims de restricció als anys setanta. Aquesta troballa inicià el camí de l'Institut per aconseguir desxifrar els primers genomes, i a partir de 1998 amb la seqüència del genoma humà iniciat per l'empresa Celera Genomics.

El 2001 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Jean Weissenbach, Craig Venter, John Sulston i Francis Collins, pels "seus estudis sobre el desxiframent del genoma humà, lliurement i sense restriccions, en benefici de tota la humanitat".[2]

Referències

  1. Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1978 (anglès)
  2. Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2001 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine. (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació