Manuel Ballester Boix

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaManuel Ballester Boix
Biografia
Naixement27 juny 1919 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 2005 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica orgànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Harvard
Consell Superior d'Investigacions Científiques Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Manuel Ballester Boix (Barcelona 1919 - íd. 2005) fou un químic català.

Biografia

Nascut el 27 de juny de 1919 a Barcelona estudià química a la Universitat de Barcelona llicenciant-se l'any 1944, ampliant els seus estudis a la Universitat nord-americana de Harvard entre 1949 i 1951.

Durant la seva infància, s'educà al centre d'ensenyament Institut Escola de Barcelona i després de la seva llicenciatura, es va doctorar en ciències, la qual cosa va fer possible que dediqués la seva vida a la investigació quimicoorgànica.

El mateix any de contraure matrimoni amb Montserrat Rodés Garriga, es traslladà a ampliar els seus coneixements científics a la Universitat Harvard, entre 1949 i 1951. Més tard (1961-1962), va tornar als Estats Units, establint-se a Dayton (Ohio) amb cinc dels sis fills que va tenir finalment.

Membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) des de 1944, fou nomenat investigador en cap del "Patronat Juan de la Cierva" entre 1971 i 1985. Així mateix fou professor convidat en nombroses universitats d'arreu del món, i treballà pel departament de defensa del govern dels Estats Units.

La seva tasca científica s'ha centrat en la Química orgànica, especialment en la cinètica i el mecanisme de condensacions orgàniques, en la síntesi i reaccions de compostos aromàtics clorats, i en l'estudi dels radicals lliures, anions i cations del carboni trivalent, reflectida en nombroses publicacions científiques de difusió mundial i en diversos guardons espanyols i estrangers que li han estat atorgats.

La seva aportació principal a la química percloroorgànica va culminar amb el descobriment d'un potent agent de cloració, l'any 1954. Més tard, el 1964 va descobrir els Radicals Lliures Inerts, una classe de compostos de carboni trivalent d'estabilitat excepcional, que va obrir un nou camp en la química orgànica.

El 1982 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica i va estar nomenat al Premi Nobel de Química onze vegades.

Va morir a Barcelona el 6 d'abril de 2005.

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1982 Arxivat 2010-05-04 a Wayback Machine.


Premis i fites
Precedit per:
Rafael Pérez-Alvarez Osorio
Medalla de Reial Societat Espanyola de Química
1964
Succeït per:
J.F. García de la Banda
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació