Juan Ignacio Cirac Sasturain

Infotaula de personaJuan Ignacio Cirac Sasturain

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - doctorat (–1991) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLuis Lorenzo Sánchez-Soto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica teòrica, ordinador quàntic, òptica quàntica, informació quàntica i many-body theory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Garching bei München Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colorado a Boulder, professor agregat (1993–1994)
Universitat d'Innsbruck
Universitat Tècnica de Múnic
Universitat de Colorado
Universitat de Castella-la Manxa
Institut Max Planck d'Òptica Quàntica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (2017–)
Reial Societat Espanyola de Física (2002–)
American Physical Society (2002–)
Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2002–) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrank Verstraete, Guifré Vidal Bonafont i Alejandro González-Tudela Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralBarbara Kraus (en) Tradueix, Norbert Schuch, Wolfgang Dür (en) Tradueix, Geza Giedke (en) Tradueix, Klemens Hammerer (en) Tradueix, Birger Horstmann (en) Tradueix, Michael Lubasch (en) Tradueix, Fernando Pastawski (en) Tradueix, Thorsten Wahl (en) Tradueix, Juani Bermejo Vega, Leonardo Mazza (en) Tradueix, Christine Muschik (en) Tradueix, Eric M. Kessler (en) Tradueix, Stefan Kühn (en) Tradueix, Mikel Sanz (en) Tradueix, Toby Cubitt i Silke Weinfurtner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Juan Ignacio Cirac Sasturain (Manresa, Bages, 1965) és un físic català, reconegut internacionalment pels seus treballs en el camp de la teoria quàntica, concretament en qüestions de computació quàntica i teleportació.[1]

Biografia

Nascut l'11 d'octubre de 1965 a Manresa, es llicencià en física teòrica a la Universitat Complutense de Madrid el 1988 i es va doctorar el 1991. Aquell any es traslladà als Estats Units per treballar com a investigador post-doctoral amb Peter Zoller al Joint Institute for Laboratory Astrophysics de la Universitat de Colorado. Entre 1991 i 1996, va treballar com a professor de física a la Universitat de Castella-La Manxa a Ciudad Real, de la qual fou investit posteriorment Doctor Honoris Causa. El 1996 aconseguí la càtedra d'astrofísica a l'Institut für Theoretische Physik d'Innsbruck, Àustria.

Des de 2001 és director de la Divisió Teòrica de l'Institut Max Planck de Garching a Alemanya. Cirac ha estat treballant fent recerca a les universitats de Colorado, Innsbruck, Harvard, Hamburg, Califòrnia, Oxford, Hannover, Bristol, París, el Centre d'Estudis Nuclears de Saclay, l'École Normale Superieur (París) i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Des de la seva fundació el 2002 és professor convidat i assessor d'investigació científica a l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona, col·laborant amb el grup de Teoria Quàntica de la informació.

El 18 de gener del 2007 va ser investit Doctor Honoris Causa[2] per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i des del 2008 és director de la càtedra Ignacio Cirac-Caixa Manresa.[3]

El 24 de maig de 2006 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, essent el científic més jove que rep el guardó. L'abril de 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica concedit per la Generalitat de Catalunya.[4] També el 2010, li fou atorgada la Medalla Benjamin Franklin de Física per l'Instut Franklin (juntament amb David J. Wineland i Peter Zoller). El 2013 va rebre el premi Wolf de física, junt al físic austríac Peter Zoller, per les seves innovadors aportacions teòriques als camps del processament d'informació quàntica, de l'òptica quàntica i de la física dels gasos quàntics.[5] El 2013 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, i en va prendre possessió el 2016 amb el discurs "La dificultad de resolver problemas de muchos cuerpos en Física Cuántica.[6]

Recerca

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El seu treball científic se centra en la teoria quàntica de la informació (computació quàntica), en l'òptica quàntica i en la física quàntica dels múltiples cossos. Segons les seves teories, la computació quàntica revolucionarà la societat de la informació i farà possible una comunicació molt més eficient i segura. El seu treball desenvolupat amb Peter Zoller sobre la computació quàntica amb trampes d'ions va fer possible la computació quàntica experimental i la seva recerca sobre les xarxes òptiques va impulsar el camp de la simulació quàntica. També ha fet contribucions fonamentals en el camp dels gasos quàntics degenerats, dels sistemes atòmics fortament correlacionats, dels sistemes òptico-quàntics i dels mètodes de renormalització de grup. Ignacio Cirac ha publicat més de 300 articles en les revistes més prestigioses i és un dels autors més citats en els seus camps d'investigació.

Referències

  1. «Juan Ignacio Cirac». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
  2. «Institut de Ciències Fotòniques - Acte d'investidura del Prof. Juan Ignacio Cirac com a Doctor Honoris Causa per la UPC». Arxivat de l'original el 2007-10-07. [Consulta: 1r maig 2007].
  3. S'inaugura a l'ICFO la Càtedra Ignacio Cirac-Caixa Manresa, especialitzada en la informació quàntica
  4. L'investigador català Joan Ignasi Cirac, premi Nacional de pensament i cultura
  5. Ignacio Cirac i Peter Zoller guanyen el premi Wolf de física
  6. Biografia Arxivat 2016-08-07 a Wayback Machine. al web de la RAC

Enllaços externs

  • (anglès) Pàgina personal Arxivat 2013-01-12 a Wayback Machine.
  • (català) Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona
  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2006 Arxivat 2010-05-04 a Wayback Machine.
  • (català) Revista Consumer - Entrevista a J.I. Cirac
  • (català) [1]


Premis i fites
Precedit per:
'

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 54

2013-
Succeït per:
'
Precedit per:
Francisco José Ynduráin Muñoz
José Luis Sánchez Gómez
Medalla de Reial Societat Espanyola de Física
2002
amb Pedro Miguel Etxenike Landiríbar
Succeït per:
Juan Colmenero de León
Precedit per:
Pedro Miguel Etxenike Landiríbar
Premi Nacional d'Investigació Blas Cabrera
2007
Succeït per:
Javier Tejada Palacios
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
  • Vegeu aquesta plantilla
2005: Jorge Wagensberg  · 2006: Anna Veiga  · 2007: Ricard Torrents  · 2008: Mara Dierssen  · 2009: Eudald Carbonell  · 2010: Joan Ignasi Cirac  · 2011: Jordi Font  · 2012: Valentí Fuster
Registres d'autoritat
Bases d'informació