Juan Ignacio Cirac Sasturain

Juan Ignacio Cirac Sasturain

Biografia
Naixement	11 octubre 1965 (58 anys) Manresa (Bages)
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid - doctorat (–1991)
Director de tesi	Luis Lorenzo Sánchez-Soto (en)
Activitat
Camp de treball	Física teòrica, ordinador quàntic, òptica quàntica, informació quàntica i many-body theory (en)
Lloc de treball	Garching bei München
Ocupació	físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Colorado a Boulder, professor agregat (1993–1994) Universitat d'Innsbruck Universitat Tècnica de Múnic Universitat de Colorado Universitat de Castella-la Manxa Institut Max Planck d'Òptica Quàntica
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (2017–) Reial Societat Espanyola de Física (2002–) American Physical Society (2002–) Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (2002–)
Alumnes	Frank Verstraete, Guifré Vidal Bonafont i Alejandro González-Tudela
Obra
Estudiant doctoral	Barbara Kraus (en) , Norbert Schuch, Wolfgang Dür (en) , Geza Giedke (en) , Klemens Hammerer (en) , Birger Horstmann (en) , Michael Lubasch (en) , Fernando Pastawski (en) , Thorsten Wahl (en) , Juani Bermejo Vega, Leonardo Mazza (en) , Christine Muschik (en) , Eric M. Kessler (en) , Stefan Kühn (en) , Mikel Sanz (en) , Toby Cubitt i Silke Weinfurtner (en)
Premis (2023)  Premis La Vanguardia (2022)  doctor honoris causa per la Universitat de la Corunya (2019)  Micius Quantum Prize (en) (2018)  Medalla Max Planck (2015)  doctor honoris causa per la Universitat de València (2015)  Medalla d'Honor al Foment de la Invenció (2014)  selecció espanyola de la Ciència (2014)  doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa (2013)  Premi Wolf en Física (2011)  Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig (2010)  Medalla Benjamin Franklin (2010)  Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica (2009)  Premi Carl Zeiss de recerca (2009)  Clarivate Citation Laureates (2008)  Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement (2007)  doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (2007)  Premi Nacional d'Investigació Blas Cabrera (2006)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (2005)  doctor honoris causa per la Universitat de Castilla-La Mancha  membre de l'American Physical Society

Juan Ignacio Cirac Sasturain (Manresa, Bages, 1965) és un físic català, reconegut internacionalment pels seus treballs en el camp de la teoria quàntica, concretament en qüestions de computació quàntica i teleportació.^[1]

Biografia

Nascut l'11 d'octubre de 1965 a Manresa, es llicencià en física teòrica a la Universitat Complutense de Madrid el 1988 i es va doctorar el 1991. Aquell any es traslladà als Estats Units per treballar com a investigador post-doctoral amb Peter Zoller al Joint Institute for Laboratory Astrophysics de la Universitat de Colorado. Entre 1991 i 1996, va treballar com a professor de física a la Universitat de Castella-La Manxa a Ciudad Real, de la qual fou investit posteriorment Doctor Honoris Causa. El 1996 aconseguí la càtedra d'astrofísica a l'Institut für Theoretische Physik d'Innsbruck, Àustria.

Des de 2001 és director de la Divisió Teòrica de l'Institut Max Planck de Garching a Alemanya. Cirac ha estat treballant fent recerca a les universitats de Colorado, Innsbruck, Harvard, Hamburg, Califòrnia, Oxford, Hannover, Bristol, París, el Centre d'Estudis Nuclears de Saclay, l'École Normale Superieur (París) i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Des de la seva fundació el 2002 és professor convidat i assessor d'investigació científica a l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona, col·laborant amb el grup de Teoria Quàntica de la informació.

El 18 de gener del 2007 va ser investit Doctor Honoris Causa^[2] per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i des del 2008 és director de la càtedra Ignacio Cirac-Caixa Manresa.^[3]

El 24 de maig de 2006 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, essent el científic més jove que rep el guardó. L'abril de 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica concedit per la Generalitat de Catalunya.^[4] També el 2010, li fou atorgada la Medalla Benjamin Franklin de Física per l'Instut Franklin (juntament amb David J. Wineland i Peter Zoller). El 2013 va rebre el premi Wolf de física, junt al físic austríac Peter Zoller, per les seves innovadors aportacions teòriques als camps del processament d'informació quàntica, de l'òptica quàntica i de la física dels gasos quàntics.^[5] El 2013 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, i en va prendre possessió el 2016 amb el discurs "La dificultad de resolver problemas de muchos cuerpos en Física Cuántica.^[6]

Recerca

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

El seu treball científic se centra en la teoria quàntica de la informació (computació quàntica), en l'òptica quàntica i en la física quàntica dels múltiples cossos. Segons les seves teories, la computació quàntica revolucionarà la societat de la informació i farà possible una comunicació molt més eficient i segura. El seu treball desenvolupat amb Peter Zoller sobre la computació quàntica amb trampes d'ions va fer possible la computació quàntica experimental i la seva recerca sobre les xarxes òptiques va impulsar el camp de la simulació quàntica. També ha fet contribucions fonamentals en el camp dels gasos quàntics degenerats, dels sistemes atòmics fortament correlacionats, dels sistemes òptico-quàntics i dels mètodes de renormalització de grup. Ignacio Cirac ha publicat més de 300 articles en les revistes més prestigioses i és un dels autors més citats en els seus camps d'investigació.

Referències

Enllaços externs

• (anglès) Pàgina personal Arxivat 2013-01-12 a Wayback Machine.
• (català) Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona
• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2006 Arxivat 2010-05-04 a Wayback Machine.
• (català) Revista Consumer - Entrevista a J.I. Cirac
• (català) [1]

Premis i fites
Precedit per: '	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 54 2013-	Succeït per: '
Precedit per: Francisco José Ynduráin Muñoz José Luis Sánchez Gómez	Medalla de Reial Societat Espanyola de Física 2002 amb Pedro Miguel Etxenike Landiríbar	Succeït per: Juan Colmenero de León
Precedit per: Pedro Miguel Etxenike Landiríbar	Premi Nacional d'Investigació Blas Cabrera 2007	Succeït per: Javier Tejada Palacios