Ginés Morata Pérez

Infotaula de personaGinés Morata Pérez

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ginés Morata Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Rioja (Província d'Almeria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAntonio García-Bellido Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòleg, biòleg del desenvolupament Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell Superior d'Investigacions Científiques, research professor (en) Tradueix (1986–)
Universitat Autònoma de Madrid
Centro de Biología Molecular Severo Ochoa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2018–)
Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Influències
Peter Lawrence Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ginés Morata Pérez (castellà: Ginés Morata) (Rioja, 19 d'abril de 1945) és un biòleg espanyol.

Biografia

Va néixer el 1945 a la població de Rioja. Inicià els seus estudis de biologia a la Universitat Complutense de Madrid l'any 1968, aconseguint el doctorat el 1973.

El 1975 es convertí en científic del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), esdevenint successivament vicedirector de l'Institut de Biologia Molecular el 1986, vicedirector del Centre de Biologia Molecular CSIC-Universitat Autònoma de Madrid el 1989, director del Centre de Biologia Molecular el 1990. Des de l'any 2006 és president del Consell de Participació del Parc Nacional de Doñana.

Recerca científica

La seva carrera se centra en l'especialitat de biologia del desenvolupament, concretament en l'estudi de l'arquitectura biològica de la mosca Drosophila melanogaster. Mitjançant l'estudi genètic d'aquesta espècie intenta estudiar la regeneració d'òrgans en humans pel tractament dels càncers i l'envelliment humà.

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal per la caracterització funcional de gens reguladors en el desenvolupament embrionari. L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb el biòleg anglès Peter Lawrence. El 2013 va rebre el Premi Nacional de Genètica atorgat per la Societat Espanyola de Genètica.

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Premi d'Investigació Científica i Tècnica 2007 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.


Premis i fites
Precedit per:
Margarita Salas Falgueras
Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal
2002
Succeït per:
Jesús Ávila de Grado
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació