Federico García Moliner

Infotaula de personaFederico García Moliner
Biografia
Naixement4 març 1930 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Borriana (la Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísic, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia Sevillana de Ciències Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFélix Ynduráin Muñoz Modifica el valor a Wikidata
Premis

Federico García Moliner (Borriana, País Valencià, 1930) és un físic i professor universitari valencià.

Biografia

Va nàixer el 4 de març de 1930 a la població valenciana de Borriana (Plana Baixa). Va estudiar batxillerat a l'Institut Francisco Ribalta[1] de Castelló de la Plana, per llicenciar-se posteriorment en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctorar-se el 1958 per la Universitat de Cambridge i el 1960 per la Complutense.

Va iniciar la seva carrera professional al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), per trasllardar-se ràpidament a la universitat nord-americana d'Illinois, on va ser professor durant tres anys. Al seu retorn al CSIC va continuar els seus treballs en física de l'estat sòlid, camp en el qual va ocupar un important paper desenvolupant una escola espanyola d'investigació que aviat va arribar nivell internacional, estudiant la propietat de la matèria sòlida a partir dels seus àtoms.

Convençut de la importància de la tasca docent, va participar com a professor convidat als programes d'escoles de postgrau, especialment a Itàlia i Escandinàvia, en les quals es van formar generacions de joves científics europeus que van constituir la base per al posterior desenvolupament de la ciència a Europa, i per la seva tasca d'ajuda als científics dels països en vies de desenvolupament també a Iberoamèrica.

Vinculat a les Conferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials, el 1992 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves contribucions a la física de l'estat sòlid.

Ha estat catedràtic de ciència contemporània a la Universitat Jaume I.

Referències

  1. «El Instituto Francisco Ribalta cumple los cien años hoy, día 14 de enero» (en castellà), 14-01-2017. [Consulta: 26 març 2021].

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1992 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.


Premis i fites
Precedit per:
José María Savirón de Cidón
Medalla de Reial Societat Espanyola de Física
1995
Succeït per:
Fernando Flores Sintas
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació