Gregory Winter

Gregory Winter

(2016)
Nom original	(en) Greg Winter
Biografia
Naixement	14 abril 1951 (73 anys) Leicester (Anglaterra)
Dades personals
Formació	Trinity College Royal Grammar School
Director de tesi	Alan Fersht
Activitat
Camp de treball	Bioquímica
Ocupació	biòleg molecular, biòleg, químic, bioquímic, enginyer, investigador
Ocupador	Universitat de Cambridge
Membre de	Royal Society (1990–) Acadèmia Australiana de Tecnologia i Enginyeria
Premis (2020)  doctor honoris causa per la Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida de Viena (2018)  Premi Nobel de Química (2016)  Premi Príncep Mahidol (2015)  Medalla Wilhelm Exner (2013)  Premi Gairdner (2012)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (2011)  Medalla de la Royal Society (2005)  Medalla Baly (2004)  Knight Bachelor (2002)  Premi Gabbay (1999)  Premi William B. Coley (31 desembre 1996)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (1995)  Premi Internacional Rei Fàysal de medicina (1994)  Premi Scheele (1990)  Premi Emil-von-Behring (1989)  Premi Louis-Jeantet de medicina (1986)  Colworth Medal (en)  Membre de l'Acadèmia Australiana de Tecnologia i Enginyeria  membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques del Regne Unit  Honorary member of the British Biophysical Society (en)

Gregory Paul Winter (Regne Unit, 1951) és un biòleg i bioquímic anglès, especialista en teràpia d'anticossos monoclonals. El 2018 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química.

Biografia

Va néixer el 14 d'abril de 1951 al Regne Unit. Va estudiar a la Universitat de Cambridge, graduant-se al Trinity College l'any 1973 i es doctorà el 1977. Membre de la Royal Society des de 1990, el 2011 fou guardonat amb la medalla d'aquesta entitat.

Carrera científica

Especialista en teràpia d'anticossos monoclonals, fou pioner en la creació de tècniques que tracte d'humanitzar aquests anticossos amb la finalitat que el sistema immunitari no els identifiqui com a cossos estranys.

El 2012 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Richard A. Lerner.^[1][2] Rebé el premi Nobel de Química el 2018, pel desenvolupament d'una tècnica de laboratori per a l'estudi de les interaccions proteïna-proteïna, proteïna-pèptid i proteïna-ADN que utilitza bacteriòfags per connectar les proteïnes amb la informació genètica que codifica.^[3]

Referències