Gregory Winter

Infotaula de personaGregory Winter

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Greg Winter Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Leicester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióTrinity College
Royal Grammar School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAlan Fersht Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg molecular, biòleg, químic, bioquímic, enginyer, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1990–)
Acadèmia Australiana de Tecnologia i Enginyeria Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2020)  doctor honoris causa per la Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida de Viena
  • (2018)  Premi Nobel de Química
  • (2016)  Premi Príncep Mahidol
  • (2015)  Medalla Wilhelm Exner
  • (2013)  Premi Gairdner
  • (2012)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica
  • (2011)  Medalla de la Royal Society
  • (2005)  Medalla Baly
  • (2004)  Knight Bachelor
  • (2002)  Premi Gabbay
  • (1999)  Premi William B. Coley
  • (31 desembre 1996)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic
  • (1995)  Premi Internacional Rei Fàysal de medicina
  • (1994)  Premi Scheele
  • (1990)  Premi Emil-von-Behring
  • (1989)  Premi Louis-Jeantet de medicina
  • (1986)  Colworth Medal (en) Tradueix
  •  Membre de l'Acadèmia Australiana de Tecnologia i Enginyeria
  •  membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques del Regne Unit
  •  Honorary member of the British Biophysical Society (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Gregory Paul Winter (Regne Unit, 1951) és un biòleg i bioquímic anglès, especialista en teràpia d'anticossos monoclonals. El 2018 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química.

Biografia

Va néixer el 14 d'abril de 1951 al Regne Unit. Va estudiar a la Universitat de Cambridge, graduant-se al Trinity College l'any 1973 i es doctorà el 1977. Membre de la Royal Society des de 1990, el 2011 fou guardonat amb la medalla d'aquesta entitat.

Carrera científica

Especialista en teràpia d'anticossos monoclonals, fou pioner en la creació de tècniques que tracte d'humanitzar aquests anticossos amb la finalitat que el sistema immunitari no els identifiqui com a cossos estranys.

El 2012 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Richard A. Lerner.[1][2] Rebé el premi Nobel de Química el 2018, pel desenvolupament d'una tècnica de laboratori per a l'estudi de les interaccions proteïna-proteïna, proteïna-pèptid i proteïna-ADN que utilitza bacteriòfags per connectar les proteïnes amb la informació genètica que codifica.[3]

Referències

  1. (català) El biòleg Winter i el patòleg Lerner guanyen el Príncep d'Astúries d'investigació
  2. (castellà) Premi Príncep d'Astúries - Acta
  3. Press, Europa «Nobel de Química para Frances H Arnold, George P. Smith y Gregory P. Winter» (en castellà). europapress.es, 03-10-2018.
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació