Giacomo Rizzolatti

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaGiacomo Rizzolatti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Kíiv Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia, neurologia i fisiologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Parma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióneuròleg, psicòleg, professor d'universitat, videoartista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Parma Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2021–)
Acadèmia de les Ciències de Torí (2012–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2012–)
Acadèmia Francesa de les Ciències (membre estranger) (2005–)
Academia Europaea (1989–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Accademia Nazionale dei Lincei Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsJan Fabre: Jan Fabre & Giacomo Rizzolatti Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2021)  Membre estranger de la Royal Society
  • (2014)  The Brain Prize (en) Tradueix
  • (2011)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica
  • (2010)  Premi Jean-Louis Signoret
  • (2007)  Neuronal Plasticity Prize (en) Tradueix
  • (2007)  Premi Grawemeyer
  • (2005)  Herlitzka Prize (en) Tradueix
  • (2005)  prix Herlitzka (fr) Tradueix
  • (2000)  Premi Feltrinelli
  •  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Modifica el valor a Wikidata

Lloc webweb.archive.org… Modifica el valor a Wikidata

Giacomo Rizzolatti (Kíev, Unió Soviètica 1937) és un neuròleg italià, ja retirat, un dels més destacats d'aquesta branca científica.

Biografia

Va néixer el 28 d'abril de 1937 a la ciutat de Kíev, que en aquells moments formava part de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna (Unió Soviètica) i que avui dia forma part d'Ucraïna.

Carrera científica

Va iniciar els seus estudis a la Universitat de Pàdua, on va llicenciar-se en medicina i cirurgia, i posteriorment va especialitzar-se en neurologia. El seu focus d'atenció s'ha centrat en el camp de la fisiologia de la son i la visió. Estudiant posteriorment la relació entre el sistema motor i les funcions cognitives a la dècada del 1990 va descobrir com en el cervell dels micos un tipus de neurones s'activaven no només en dur a terme una acció concreta sinó també quan un mico veia un congènere en realitzar la mateixa acció, neurones que va denominar neurones mirall.

El maig de 2011 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica juntament amb Joseph Altman i Arturo Álvarez-Buylla.

Vegeu també

Enllaços externs

  • (castellà) www.fpa.es - Premi d'Investigació Científica i Tècnica Arxivat 2011-05-30 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació