Valentí Fuster Carulla
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 gener 1943 (81 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat d'Edimburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cardiologia, escriptura creativa i professional i literatura de divulgació científica |
| Ocupació | metge, cardiòleg, escriptor |
| Ocupador | Universitat Harvard Mount Sinai Hospital Centre Nacional d'Investigació Cardiovascular |
| Membre de | American Heart Association New York Academy of Medicine Reial Acadèmia Nacional de Medicina Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya |
| Altres | |
| Títol | Marquesat de Fuster |
| Fills | Paul Fuster |
| Germans | Joaquín M. Fuster |
Premis
| |
Valentí Fuster Carulla (Barcelona, 20 de gener de 1943),[1] primer marquès de Fuster,[2] és un metge català, especialitzat en cardiologia.
Prové d'una nissaga de metges: fill de Joaquim Fuster i Pomar, director del Sanatori de Pedralbes, net de Valentí Carulla i Margenat, doctor i rector de la Universitat de Barcelona i de Josep Fuster i Pomar, doctor en medicina, i germà de Joaquim Fuster i de Carulla psiquiatre.[3][4]
Després de llicenciar-se en medicina a la Universitat de Barcelona es traslladà als Estats Units per treballar com a docent a la Clínica Mayo de Minnesota i a l'Hospital del Mont Sinaí de Nova York, per esdevenir catedràtic el 1991 de medicina a l'Escola Universitària de Medicina de Harvard a Boston. Aquest càrrec l'ocupà fins al 1994, moment en el qual fou nomenat director de l'Institut de Cardiologia de l'Hospital del Mont Sinaí.[5]
La seva tasca investigadora comprèn treballs sobre l'arterioesclerosi i el mecanisme molecular al voltant de les malalties coronàries:[5] l'infart, l'infart de miocardi i l'angina de pit, com també la millora del tractament d'aquestes malalties.
El 1996 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves aportacions a la biomedicina especialment en l'àrea cardiovascular que han cristal·litzat en l'aclariment de la patologia isquèmica aguda. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2012 el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica.[6]
L'any 2014 el rei Joan Carles I li va atorgar el títol de marquès de Fuster en atenció a la seva tasca investigadora i docent.[2]
És pare del cantautor Paul Fuster.
Referències
- ↑ medioambiente, Joaquim Elcacho Periodista especializado en ciencia y. «Valentí Fuster. El compromiso social del médico | Barcelona Metròpolis» (en espanyol europeu). [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Real Decreto 352/2014, de 13 de mayo, por el que se concede el título de Marqués de Fuster a don Valentín Fuster Carulla.» (PDF) (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 117, 14-05-2014, pàg. 37.784. ISSN: 0212-033X [Consulta: 27 juny 2016].
- ↑ «Galeria de Metges Catalans: Joaquim Fuster i Pomar». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Martí i Tusquets, Josep Lluís «La personalitat del Dr.Tomàs Dolsa i Ricart». Gimbernat: Revista d'Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 41, 2004, pàg. 25-29 [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Valentí Fuster Carulla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ (català) Premis Nacionals de Cultura 2012 Arxivat 2013-10-31 a Wayback Machine.
Enllaços externs
- Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1996 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine. (castellà)
2005: Jorge Wagensberg · 2006: Anna Veiga · 2007: Ricard Torrents · 2008: Mara Dierssen · 2009: Eudald Carbonell · 2010: Joan Ignasi Cirac · 2011: Jordi Font · 2012: Valentí Fuster |
