Peter Lawrence

Infotaula de personaPeter Lawrence
Biografia
Naixement23 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Dades personals
FormacióSt Catharine's College Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiVincent Brian Wigglesworth Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEntomologia i genètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciózoòleg, biòleg, biòleg del desenvolupament, entomòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1983–)
Organització Europea de Biologia Molecular
Reial Acadèmia Sueca de Ciències Modifica el valor a Wikidata
Influències
Francis Crick Modifica el valor a Wikidata
Premis

Peter Lawrence (Anglaterra 1941) és un biòleg anglès, una de les autoritats mundials en la biologia del desenvolupament.

Biografia

Va estudiar biologia a la Universitat de Cambridge, on es va doctorar l'any 1965 esdevenint posteriorment l'any 1969 membre permanent del laboratori de biologia molecular (LBM). Entre 1984 i 1986 va codirigir el departament de biologia cel·lular del laboratori.

El 1976 es va convertir en membre de l'Organització Europea de Biologia Molecular i el 1983 de la Royal Society amb seu a Londres. Així mateix és membre de l'Acadèmia Sueca de Ciències.

Recerca científica

Mundialment és considerat una autoritat en el camp de la biologia del desenvolupament, centrant-se en l'estudi de la mosca Drosophila melanogaster. Aquest estudi se centra en l'estudi dels gens compartits per a l'estudi i tractament de malalties genètiques com l'envelliment humà. També ha centrat la seva recerca en la regeneració de parts del cos, com succeïx amb les sargantanes i amb les ales d'algunes papallones.

Juntament amb el biòleg espanyol Ginés Morata Pérez ha ajudat a establir la teoria del compartiment, teoria proposada i desenvolupada per Antonio García Bellido. En aquesta hipòtesi una sèrie de cèl·lules construeixen un territori o compartiment en l'animal. El desenvolupament procedeix d'un gen específic o «gen selector» que dirigeix la clonació de cèl·lules.

L'any 1994 fou guardonat amb la Medalla Darwin per la Royal Society, i el 2007 amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Ginés Morata Pérez.

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Premi d'Investigació Científica i Tècnica 2007 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.


  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació